Entra. Juga.
I actua contra els negacionismes.
A continuació, tria el cercle del tema que vulguis. Acumula punts cada vegada que cliquis una imatge, un vídeo o passis una prova.
Si completes els tres recorreguts, acumularàs més punts
Comencem
Però...
Emporta’t 10 punts per cada tros de pastís
Què és?
Informació falsa o enganyosa que pretén manipular i crear una determinada opinió sobre un tema concret.
Per què interessa?
La fan sevir per obtenir un benefici econòmic (empresarial) o polític. Per ex: Les plataformes digitals com Google, TikTok, YouTube, Instagram o Facebook fan negoci amb tu cada vegada que comparteixes desinformació.
Com ho fan?
Creen rumors falsos per cridar la teva atenció, fer-te enfadar o espantar-te. Així tenen més possibilitats que els comparteixis i es facin virals. Amb Internet i les xarxes socials, les fake news (o notícies falses) són molt més abundants i perilloses que abans.
Què són?
Discursos que fomenten l’odi i l’assetjament a una persona o grup per les seves característiques o condicions personals (origen ètnic, gènere, color de pell, religió o creences, orientació sexual…)
Per què ho fan?
Busquen crear una imatge simplificada, estereotipada i distorsionada de determinades persones perquè les veiem com a enemigues. Si les odiem serà més fàcil deshumanitzar, discriminar i explotar aquestes persones. Els estereotips, un cop creats, són molt difícils de desmuntar.
Com ho fan?
A través de rumors i informacions falsos que activen emocions com por o ràbia.
Què és?
És el rebuig a acceptar una realitat empíricament verificable. Moltes vegades és grupal: una part de la societat prefereix quedar-se amb una idea negacionista en lloc de fer un canvi de mentalitat i acceptar una realitat determinada.
Com ho fan?
Ens fan creure que són dades objectives o amb base científica quan en realitat són opinions totalment subjectives.
Per què és perillós?
Legitima la violència, igual que els discursos d’odi. Estan al límit de la llibertat d’expressió.
I saps quines eines utilitzen els malvats per difondre aquesta informació? Descobreix-ho clicant aquests personatges. (Emporta’t 10 punts per fer-ho)
De debò? Això existeix? Però com és possible que hi hagi gent que deshumanitzi així altres persones? Clica aquests personatges i flipa! (Obtén 10 punts per cadascuna)
L’única forma d’estar en guàrdia contra els discursos d’odi i la desinformació és saber com funcionen. Clica el megàfon per veure com aquestes informacions falses i perjudicials aconsegueixen arribar a tanta gent. (Obtén 10 punts en fer-ho)
Es crea una pàgina web
S’hi comparteixen rumors falsos amb grups tancats
Aquestes persones ho comparteixen en línia: WhatsApp, Telegram …
A partir d’aquí, es fa viral a les xarxes socials: Twitter, Instagram, TikTok …
Arriba a periodistes i mitjans de comunicació
T’atreveixes a respondre aquests tests sobre desinformació, negacionismes i discursos d’odi? Acumula 10 punts per cadascun
És sinònim de feminisme i masclisme.
És el discurs d’odi que fomenta la discriminació de les dones.
És l’odi o la por a l’islam o a les persones musulmanes, i també el prejudici.
Violències
Canvi climàtic
Covid 19
Ara tens dues opcions:
1- Anar al final del recorregut per aprendre a detectar negacionismes i que no te’ls colin.
2- Continuar coneixent com afecta la desinformació en altres aspectes de la vida.
En tot cas, bon viatge!
Sí que hi ha una manera perquè no em venguin la moto. En el vídeo següent ho deixen súper clar.
Aquests són els 3 passos per combatre els negacionismes.
Aprèn a reconèixer els rumors falsos i les fake news (notícies falses) que sostenen els negacionismes i els discursos d’odi
No t’ha quedat clar? Tranqui, en aquest vídeo t’ho posen fàcil ;)
Atura’t a pensar i no comparteixis res abans de verificar-ho. Partint del que has vist en el punt anterior, assenyala quins creus que són els passos per desmuntar una informació falsa?
Aprèn a no deixar-te prendre el pèl.
Descobreix a cada imatge com han intentat que colés i què he fet per evitar-ho
Aquestes són tres formes de passar a l’acció.
- Escolta, i com puc fer ciberactivisme?
- Doncs… Mira a la pantalla següent com n’és de fàcil!!
Mira què fa l’Héctor per identificar i prevenir els rumors falsos
Ha arribat el moment de posar-te a prova.
Identifica els rumors falsos i les notícies certes.
Si has arribat fins aquí, és perquè això t’interessa.
Et deixem enllaços a recursos perquè t’especialitzis a identificar i desmuntar negacionismes..
I si t’ha agradat aquesta expo interactiva, comparteix-la!
Recursos:
Recursos per a educadores, educadors i professorat:
Equip creatiu i continguts:
María Cobos y Tania Merlo (InteRed)
Moebius creativa: Juan Pablo Palladino Tyrrell (audiovisuales y coordinación de desarrollo), Isabel Gómez García (contenidos y coordinación), Federico Caraduje (cámara), Itziar Alvarado (ilustración), Iván Burgos (developer).
Actrius i actors:
Joshu, Elisa, Claudia Lucena Font, Sarah Sanmartín Adam, Unair Liarte Pardo, Mohamed Azyame Badi
Agraïment:
Alejandra Garrido Buzeta (Escuela de Teatro Alginet), Antonio Valls (Escuela de teatro Totart Valencia)
Fotografies del web
Pexels.com Andrea Piacquadio, Anna Belousova, Bia Sousa, Edmond Dantès, J Cruz, Johan Toro, Julia M Cameron, Julia Volk, Kampus Production, Keira Burton, liza Summer, Mart Production, Monstera, Polina Zimmerman, Rodolfo Magalhães, Shvets Production, Sora Shimazaki, Tima Miroshnichenko, Tima Miroshnichenko, Andrea Piacquadio, Ayodeji Fatunla, Cottonbro, Ivan Samkov, koolshooters, magnus mueller, Mafik Olamide, Pavel Danilyuk, Shvets Production, Thirdman, Shvets Production, Allan Franca Carmo.
Elements il·lustrats utilitzats en vídeos i infografia:
questa exposició virtual s’ha realitzat amb el suport financer de l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament (AECID) amb càrrec al projecte 2020/PRYC/01142: “Per una ciutadania global, crítica i activa, que transformi l’actual model de desenvolupament causant de la crisi sistèmica i covid-19”. El seu contingut és responsabilitat exclusiva d’InteRed i no reflecteix necessàriament l’opinió de l’AECID.